El Xiaomi meu 10 Ultra és actualment el telèfon vaixell insígnia i el més avançat de la marca. Aquest va arribar a al mercat a mitjans d'agost, fa uns quatre mesos ja. Aquest dispositiu presumeix de ser dels més complets de mercat, el que correspon al seu rang, però un dels apartats que més ho destaquen de la competència és el de les seves càmeres, que han demostrat ser de classe top. No obstant això, tot i que el seu mòdul de càmera posterior és envejable, el disparador davanter no ho és tant.
Recordem que el sensor frontal encarregat de fer les fotos selfies de el telèfon intel·ligent és un que consta d'una resolució de 20 megapíxels i d'una obertura f / 2.3. Aquest ofereix bones preses, però el que DxOMark ha revelat en la review d'aquest sensor ho situa molt per sota de les càmeres selfies d'altres mòbils de el mateix rang com ho serien els Huawei Mate 40 Pro, Galaxy S20 i Note 20, iPhone 12 i fins de mòbils com els Galaxy S10. Això resulta especialment curiós pel fet que en el top de càmeres darrere el terminal està en la segona posició, i en aquest rànquing selfie està en la posició número 22.
La càmera frontal de l'Xiaomi meu 10 Ultra és bona, però ...
Amb un puntuació de 88 en el rànquing de càmeres selfies de DxOMark, el Xiaomi meu 10 Ultra se situa entre els millors de la classificació, Sense estar dins de el top 10, això sí, fent companyia als telèfons forts de l'any passat (cau entre l'Huawei P30 Pro i el OnePlus 7 Pro). Això és una mica millor que el seu germà meu 10 Pro, però una gran desviació de l'rendiment d'assalt de gràfics del seu sistema de cambra principal.
Foto presa amb càmera frontal de l'Xiaomi meu 10 Ultra | DxOMark
El meu 10 Ultra encara aconsegueix bons selfies si les condicions no són massa desafiants. L'exposició és generalment precisa. La lent d'enfocament fix està optimitzada adequadament per a un enfocament proper, però la profunditat de camp no és prou profunda per mantenir els fons nítids. A més, el color és bastant neutre, encara que la reproducció de la color no és un punt fort per a la càmera. La principal debilitat aquí és el rang dinàmic limitat, el que significarà reflexos retallats a l'disparar escenes amb un ampli rang de brillantor, destaca DxOMark en el seu review.
La major part del guany de l'El meu 10 Ultra prové de la puntuació de vídeo, I la major part d'aquest impuls es redueix a una millora massiva en el rendiment d'estabilització.
Font: DxOMark
L'exposició és generalment precisa. El meu 10 Ultra aconsegueix bones exposicions fins a nivells de llum molt baixos en les proves de laboratori. En les condicions més tènues, l'exposició provada comença a disminuir, però no més que alguns dispositius líders. No obstant això, quan es tracta de capturar escenes de gran brillantor, el meu 10 Ultra, com el meu 10 Pro, realment té problemes en comparació amb els millors de la competència. L'exposició de l'objectiu també és de vegades una mica baixa quan s'activa el processament HDR. Sota la llum solar directa, els reflexos a la cara també poden ser un problema poc afavoridor.
DxOMark continua dient que la càmera frontal de l'El meu 10 Ultra sovint ofereix colors agradables i vívids, però els errors de reproducció ocasionalment són visibles. El balanç de blancs és generalment neutre i bastant precís en exteriors i interiors amb nivells de llum moderats, Però els matisos de color de vegades apareixen en condicions de poca llum. Amb poca llum, els avaluadors van notar algunes ombres de color.
Font: DxOMark
La lent d'enfocament fix de l'El meu 10 Ultra està optimitzada per a una distància típica d'selfie amb el braç estès de 50 cm. També és força nítid a 30 cm i segueix sent acceptable a una distància de 120 cm (on és una mica més nítid que el meu 10 Pro, encara que més suau del que es podria esperar d'un sistema d'enfocament automàtic). A les selfies grupals, es nota que, tot i el disseny d'enfocament fix simple de la càmera frontal de l'El meu 10 Ultra, la profunditat de camp més profunda de la lent manté als subjectes més llunyans més nítids que els de Huawei o Samsung, que tenen AF però tenen una profunditat limitada de camp a causa dels seus sensors més grans.
La càmera frontal de l'El meu 10 Ultra també captura molts detalls, especialment amb llum brillant, però el soroll de luminància fi és gairebé sempre visible. La intensitat es redueix gradualment per sota dels 100 lux, i fins i tot amb molt poca llum, la càmera captura un nivell de detall acceptable. Els fons sempre són una mica suaus, però això es deu a la lent d'enfocament fix, no a l'sensor.
El meu 10 Ultra millora la seva puntuació d'artefactes sobre el meu 10 Pro, però segueix sent molt propens a les llampades i perd la major quantitat de punts per aquesta falla. El canvi de to és visible en el cel a mesura que esclaten, i els emprovadors de DxOmark també van notar una distorsió anamòrfica cap a les vores de el marc i una mica de quantificació de color.
