Avui hem sabut que OnePlus no ha volgut aprofitar-se dels 6 GB de RAM que posseeix l'OnePlus 3 pel fet que si fos així faria un consum excessiu de la bateria. Per oferir una millor experiència a l'usuari ha decidit «capar-lo» des del programari, tot i que ha publicat els fitxers perquè els usuaris puguin crear ROMs personalitzades perquè facin ús de tota la memòria RAM.
Ara tenim una altra explicació des d'un altre fabricant perquè entenguem per què un telèfon Xiaomi no és resistent a l'aigua. És el propi fundador de la companyia, Lin Hun, el que dóna una raó prou entenedora perquè no critiquem de manera banal la no integració d'aquesta certificació, i es deu principalment al fet que és un procés força costós i poc eficient.
El cost dafegir la resistència a laigua elevaria el preu final un 20 o 30% més per aquesta característica. Això s'enduria aquest sant i senyal de Xiaomi d'oferir terminals a un preu ben ajustat i que li ha permès destacar davant d'altres fabricants.
Una altra de les raons per al que Jun diu que és poc eficient, ja que qualsevol cop rebut podria aconseguir que es perdés la impermeabilitat. Per això aquesta eficàcia que s'espera en un terminal amb aquest tipus de certificació, que hem vist al Galaxy S7 o els Xperia Z, no ho és tanta i així també evita que pugui donar-se que lexperiència dús empitjori per als seus futurs clients.
Així que ens podem oblidar de tenir algun dia un smartphone de Xiaomi amb aquesta certificació que si veiem en altres telèfons com els esmentats. Ja vam veure al seu moment com certs terminals de Sony van rebre moltes crítiques per una suposada impermeabilitat que finalment no era així, a banda del que significa reparar tots aquests terminals i que comporta unes despeses excessives per poder tornar el telèfon del client al seu estat normal.
